Me tenies contemplant una façana a la una des vespre.
Remugaves des marbre combinat amb tires horribles de plàstic blanc.
Volies opinió i jo te vaig dir que d ’on venc ses cases són de pedra
i sempre donen a un corral petit.
Ets edificis d’aquesta ciutat de gel tan aliena a mi
no m’omplen ses ganes de tu, volia dir-te.
Però sense adonar-me ja me tenies estesa
per damunt ses arquitectures des teu cos,
nedant dins es teus laberints de pedra massissa.
a.
martes, 16 de junio de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario